|
Van ser uns anys en què el pintor mostrà una gran curiositat per tot el que fos art, interés que el portà a viatjar a Madrid per conèixer la pintura espanyola, especialment la pintura de Velázquez i Murillo i altres pintors barrocs dels quals Ferrer Pino assimilà la manera de fer, com es pot veure en la manera de resoldre els seus retrats i figures. El seu afany per assolir una formació artística més amplia, el féu passar temporades lluny del seu país. Així sabem que el mes de setembre de 1912, Ferrer tornava a Sitges després d'un llarg viatge per Granada, Algèria, Niça, Orleáns, Génova i altres indrets
(Eco de Sitges, 22 de setembre de 1912). Tambè va viatjar a Suïssa, a Bélgica i a Itàlia.
Però, d'entre totes les civilitzacions, Agustí Ferrer valorava l'egípcia, i afirmava que l'art veritable era aquell que havia tingut per bressol Egipte. Considerava que la raça d'aquell país era d'una ètnia superior, productora d`una civilització que no es podia comparar ni amb Grècia ni amb Roma. Com a producte d'aquestes idees hi ha un bon nombre d'obres pictòriques, amb uns escenaris en els quals no mancaven ni les esfinxs, ni les dones abillades a la manera egipcia...
tot pintat amb un preciocisme fastuós.
L'afecció del pintor pel món oriental el porta a realitzar un altre conjunt d'obres en què són protagonistes figures plenes de sensualitat, embolcallades en riques obres i guarnides amb joies. Eren uns conjunts que evocaven un món quimèric i sensual. Aquest tipus d'obres fou presentat a Barcelona l'any 1918, a la Sala Reig, i l'any 1925 a la galeria Malmadé. |
