|
En aquest temps, Ferrer Pino rebé l'encàrrec de pintar el saló del Casino Prado. No era la primera decoració mural que feia. Anys abans, mentre era a Roma, treballà en un mural a l'església montserratina de Sant Jaume, l'any 1913 decorà l'oratori de la finca que la duquessa de los Sevillanos tenia prop de Guadalajara (Eco de Sitges, 8 de juny de 1913), i a Sitges, a finals de 1915, els administradors de l'Hospital de Sant Joan Baptista as Herodes i Salomé i la dansa de Salomé davant del cap del Baptista (Eco de Sitges, 15 de gener de 1915 i 30 de gener de 1916). El 1919 decorà el cambril del Vinyet, anys més tard el trobem treballant en murals de Moja i Sant Pere de Ribes i l'any 1929 pintà, de manera desinteresada, la capella de la Trinitat. També cal esmentar la decoració del teatre de Oran i tres restaurants a Lió.
L'any 1918 pintà les façanes de l'edifici del Casino Prado, societat que poc desprès li encarregaria la decoració més important que realitzà Ferrer Pino; la sala principal del Casino Prado. L'any 1921 s'inicià una gran reforma de la sala teatre, tasca que el pintor emprengué amb una gran il.lusió, perquè l'encàrrec li permetia pensar en un ampli programa decoratiu. Primer pintà el sostre, dividit en diferentes plafons, on plasmà les al.legories de les diferents arts: la Música, la Pintura, la Literatura, l'Escultura i l'Arquitectura. En fer aquests grups s'inspirà en les solucions de Michelangelo, especialment en la capella Sixtina, i com féu l'italià, Ferrer Pino preferí la figura nua i buscà que el conjunt fos dinàmic i enèrgic. |
