Mes tard féu el frontis, amb les figures de Júpiter, Silè, Bacus i l'Aurora, situades damunt de l'art i als dos costats de l'escenari. Formaven un grup central Apol.ló, Hèrcules, Minerva i Diana, presidits per la Victoria. Junt a les llotges, una matrona mostrava l'escut de Sitges. A l'esquerra un home sostenia un gall, símbol del Casino Prado. Sota l'arc de l'escenari pintà les Tres Gràcies i dues figures femenines que mostraven caretes que representaven el riure i el plorar (actualment no es poden veure)
Junt a la il.lusió per l'encàrrec, Ferrer Pino es sentia implicat amb la societat, com es veu reflectida en aquestes paraules seves: "Quan vull trobar Sitges haig d'anar al Prado, allà veig a la noia eminentment nostra, de tipus una mica grec, allà veig l'home que porta l'empremta del treball i la joia, el pur menestral, però sobretot veig en uns i altres la fidelitat permament a la nostra "etnos", en oposició als recaptadors de gent transhumant" (Noces d'Or Casino Prado, 1926)
Mentre pintava aquestes composicions de caire simbolista, influïdes pel gran Gustave Moreau i molt pròximes a les de l'alemany Hans von Marees, Ferrer Pino presentava a les exposicions, obres d'un caràcter ben diferent, basades en la captació de diferents llocs de Sitges. Obres que li permetien treballar seguint diferents corrents artístiques i fent servir tècniques variades. |
