MARINES I PAISATGES SITGETANS
Des de 1918, any de l'exposició de Ferrer Pino a la Sala Reig de Barcelona, les marines que presenten platges de Sitges són una constant en la seva obra. En aquest gènere trobà una gran possibilitat d'assolir composicions on la llum i la gent que fa de la platja el seu lloc de vida són els dos principals problemes a resoldre. Són uns interessos que comporten que en alguns comporten que en alguns casos el protagonista de l'obra sigui l'espai buit de la sorra en les hores tranquil.les en què la llum incideix sobre el mar i l'arena, creant una atmosfera imposible d'oblidar. Altres vegades, la platja és una escena dinámica, amb el moviment de la gent que feineja, nens que juguen, dones que ajuden a treure el peix de les xarxes... El resultat son unes escenes que donen una visió sincera de la vida marinera sitgetana. Cal assenyalar que la varietat d'aquestes escenes de platja no serà solament temática, sinó també pel que fa a les tècniques emprades. Així, algunes marines són realitzades amb una pinzellada meticulosa, asserenada, dominant el contorn sobre la taca, i una altre grup serà tot al contrari, amb una pinzellada desimbolta i rápida, amb la qual, més que una descripció documental, el pintor busca donar la impressió d'un moment fugisser.
Ferrer Pino s'adona també ben aviat que en el paisatge urbà hi havia un bon exemple de la varietat i personalitat del poble en què vivia. Amb aquest convenciment, pintà tots els llocs més caracterísitics de Sitges i els seus voltants:l'Església, el Baluard, el Vinyet, la Trinitat, el Vall, el Maricel, el Pavelló de Mar, el carrer d'en Bosc... En aquest tipus d'obres, com en l'apartat anterior, la técnica es variable, en unes domina el contorn de la taca pictórica. Les marines i paisatges sortits del pinzell de Ferrer Pino són resultat del coneixement que l'artista té d'aquests escenaris que tant estimava. |
