Els acords cromàtics utilitzats per l'artista es basen sovint en tonalitats ocres, marrons i grisos sobre les quals destaquen els colors blancs, roses, grocs...d'acord amb unes solucions que tenen molt a veure amb la pintura espanyola del XVII. Ja l'any 1927, el setmanari La Punta (16 de gener de 1927), sempre atent a les coses de Ferrer, li aconsellava que sacrifiqués els grisos de Velázquez, a qui tant admirava, i que anés vers una pintura més luminista. Ferrer Pino no féu cas d'aquest consell, com demostra l'escrit que li va fer César González Ruano quan l'any 1946 exposà a la Sala Dardo, de Madrid. Un escrit en el qual es referia als lligams de pintor amb la pintura de l'escola espanyola del XVII que es pot veure en el Museo del Prado.
Dins del gènere de figures cal recordar que Ferrer també estigué interessat en la plasmació del cos femení nu. L'any 1925 presentà a la Sala Malmadé dues figures nues: "Venus del Garraf" i "Al.legoria a Sitges". Aquests títols demostren que aquestes suggestives figures li servien per a fer un paral.lelisme entre la bellesa femenina i la bellesa de Sitges. Pot veure's una figura nua a la Pinacoteca Municipal de Sitges. |
