El Pavelló de Mar, edifici que dona nom al quadre, era un local d'esbarjo que s'instal.là a la Ribera, junt al mar entre els carrers de Sant Pere i Bonaire. En un principi fou un grup de casetes de bany, muntades en 1891 per Antoni Cartró. Tal com ens dona a conèixer Ignasi M. Muntaner en el seu llibre Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes, vers 1903. La inaguració fou el 17 de juliol de 1904. En 1906 s'hi constituí una societat d'estiuejants. El 29 de novembre de 1934 el Pavelló de Mar fou totalment destruït per un incendi.
Per realitzar la seva idea pictòrica. Ferrer Pino, va fer ús en aquesta obra d'una perspectiva assolida des d'un punt de vista elevat. Una solució que li permet accentuar el primer pla compositiu pel mar i la platja. El pintor dóna una particular importancia a aquesta zona que li permet investigar els efectes de la llum sobre l'aigua i la sorra. La situació triada per l'artista li permet treballar el moviment i el color de l'aigua d'aquell mar que la llum transformava davant dels ulls del pintor, transformació que el pintor captava a través de mòbils pinzellades d'una espléndida varietat cromática.
El pintor es delectà a pintar els molts banyistes que passen un dia agradable, banyant-se en una de les platges més concorregudes de Sitges. Els blancs, els blaus i els vermells de les figures formen un contrapunt brillant que anima la tela de manera totalment dinámica. Per donar a conèixer els personatges que es troben a la platja, aquells que entren a l'aigua i aquells que es banyen, Ferrer Pino adopta la técnica de la fragmentació de la taca, resultant-ne una espléndida obra. |
