Ferrer Pino pinta una realitat urbana ordenada a través d'una composició ben construïda, en la qual es busca l'equilibri de les masses. La suggestió d'estabilitat s'aconsegueix a través de la utilització d'uns contorns nets que van dibuixant les sòlides formes arquitectòniques, una manera de fer que permet assolir una molt bona articulació i una precisa visió dels volums. Alhora s'aconsegueix que cada un dels elements que composen l'obra tingui una lectura clara i puntual.
La composició queda divida per tres zones verticals. La central està ocupada pel carrer, mentre que les altres dues estan formades per elements arquitectònics. Els tres espais, en la seva diversitat, reben la mateixa atenció pictórica: un gran interès per part de Ferrer Pino per solucionar els problemes lumínics. Es interessant també fixar-se en el terra del carrer, espai buit que permet al pintor jugar amb els contrasts de llum i obra, donats a conèixer pictòricament a través d'intervals regulars sobre el terra.
A diferència d'altres pintors a qui agradava inserir personatges en els seus escenaris urbans, Ferrer Pino va preferir no situar-hi la figura, donant així més força a l'espai que agafà com a model. |
