La mateixa idea d'unir tots els balls en una sola obra tambè motivà Ferrer Pino a realitzar diferents dibuixos. Un d' ells fou reproduït a la primera plana de la revista Baluard de Sitges (24 d'agost de 1935), i anava acompanyat d´un article sense signar, però que creiem que fou escrit per Joan Puig i Mestre. S'hi defineix de manera espléndida el sentiment que Ferrer Pino sentí en pintar l´obra: “Altra anyada ens porta al gaudiment d'aquesta mobilització de la nostra vila, mobilització joiosa i pacífica i gairebé general que comprèn tots els estaments, s'estén per totes les llars i s'estotja en tots els cors, joves i vells, alegres i melangiosos, perquè tothom sent la romántica flameta de la tradició que li recorda la diada amb un enfilall d'escenes de Festes Majors viscudes dins de la col.lectivitat sitgetana. I de les evocacions que el cervell ens porta, com un convit a un retorn passatger, més que les íntimes gaubances dels balls i de les festes, dels castells de focs i dels actes religiosos, fulgura la visió de les danses populars amb les seves evolucions, diguem-ne esportives i la seva música reminiscent de l'ànima senzilla dels nostres avantpassats. Festa Major, és la paraula màgica per desvetllar la il.lusió vers un món de somni, un món de follia sana i d'imaginària lluita. Aquesta sensació que els sitgetans experimentem en pronunciar la paraula, la plasma vigorosament el dibuix d'Agustí Ferrer que publiquen en aquest número dedicat a la gran festa. Sitgetanisme pur el del pintor compatrici que sap copsar amb espontaneïtat meravellosa l'encís de la festa.Tota la policromia i tota la polifonia es condensen en les ratlles d'un dibuix, tanta és la fidelitat emotiva amb què interpreta els tics i els moviments dels que evolucionen en aquesta triomfal sortida d'ofici“.
Després d'aquestes paraules, no queda res més per afeguir. |
