Aquest retrat dels tres fills del pintor és dels més interessants sorgits del pinzell de Ferrer Pino. La solució espacial que el pintor utlitzà per aquesta obra és molt senzilla: els nens i el xai que els acompanya omplen quasi la totalitat de la superficie pictórica. Per a la seva realització, Ferrer Pino escollí un dibuix que li permeté crear un sòlids volums amb els quals creà unes representacions d'intensa vida interior, un retrat col.lectiu, tant físic com espiritual, tres visions de vida interior. A través del color, de la forma i de la llum, els nostres ulls capten els sentiments més íntims dels retratats.
Si bé el pintor no buscà la representació del moviment, és important adonar-se com el ritme lineal creat pel grup fa que la mirada de l'espectador no dubti a reseguir les línies que conformen el grup i el contorn dels retratats, des del cap del nen fins a la cabreta de primer terme. Un dibuix acurat serveix de suport a les qualitats pictòriques, adaptades a les matèries representades per efectes de textura i empastaments ben aconseguits. Les carnacions són fermes i rosades, i estan assolides amb un pinzell lleuger i segur, amb el qual el pintor donà als seus models una innata distinció. |
