També és interessant la solució donada al centre del quadre, on Ferrer Pino va crear, a través de les manetes dels nens, un ritme que ens fa reseguir cada un dels gestos dels nens: la Vinyet sosté una gerra, el Josep agafa un cistell de palla i la Teresa acarona o posa un llacet al xai. Els tres elements amb què es relacionen els nens estan estretament lligats amb els utilitzats per l'escola sevillana del XVII, així com la gamma cromàtica basada en la paleta d'una gran sobrietat, on regnen, gairebé soles, dues tintes: la blava i la grisa. Les ombres, posades amb delicadesa, completen la voluntat de l'artista de suprimir tota duresa en aquesta obra.
No podem dir que sigui una visió inspirada en un determinat artista, sinó que seria més acurat constatar que aquesta obra és resultat d'una síntesi dels coneixements que Ferrer Pino tenia de la pintura espanyola del XVII, període que tant havia admirat durant les seves visites al Museo del Prado de Madrid. Els seus estudis de Velázquez es posen aquí de manifest, entre altres coses en el contrast cromàtic basat en els gris i el rosa del llaç del xai. |
